cas especial, atès que aquest dígraf representa un so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll.
En el cas dels noms compostos es poden fer servir diferents formes per abreujar-los. Per exemple, per a Josep Ignasi són possibles aquestes abreviatures [...]
Quan s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si el punt abreviatiu va seguit de punts suspensius, només s'escriuen tres punts. Per exemple:
Us enviem un xec per valor de 25.000 ptes. Aquest xec, el podre [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del
cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En
el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abre-
[...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa
manera que si els seguissin els mots sencers.
any de l'ed. any de l'edició
professors d'inst. professors d'institut [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma, que es forma suprimint lletres
internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
1. L'asterisc indica que una forma és inadequada o poc recomanable.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, les anomenem abreviatures [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
No s'ha de crear una abreviatura nova si ocupa
els mateixos espais que el mot sencer o gairebé els
mateixos.
* eur. euro
* obr. obra
* secc. secció
S'utilitzen, encara que no representin una economia significativa, algunes abreviatures consagrades
per l'ús.
loc. cit. loco citato
màx [...]
